martes, 6 de diciembre de 2011

Salvador Espriu: El temps de les paraules.

Salvador Espriu es descriu a ell mateix com un artesà de la llengua, no tètric. És un home discret ja que li agrada escriure en l'intimitat i sense fer soroll. La poesia d'en Salvador Espriu és una poesia difícil però a la mateixa vegada és clara.
A partir dels anys 60 la veu d'Espriu passa a ser un altaveu de la lluita antifranquista i es mostrava com una persona seriosa davant del públic i a la mateixa vegada tancada, fins i tot contrastava en el seu gust per la ironia.
En la seva obra es pot veure clarament com la infància hi ha estat afectada sobretot al lloc a on ell hi estava més lligat: Arenys de Mar. Allí hi tenien una casa per poder-hi passar els estiu amb la seva família, Escolàstica Castelló i Francesc Espriu, pares d'en Salvador. De petit era un nen molt entremaliat i bellugadís fins que caigué malalt a l'edat de nou anys a causa del xarampió seguit també de tubercolosi, estigué en un llit durant tres anys sense poder parlar ni moure's ja que ell era un nen molt xerraire i bellugadís. Per aquesta raó li cambià la vida radicalment, a causa de la seva malaltia, Espriu començà a llegir ja que era lúnica cosa d'entreteniment que podia fer. Un cop Salvador Espriu es recuperà dos dels seus germans moriren i per aquesta raó Espriu afirma el següent: “ Per mi la mort és una companya més “, però Espriu no li té por a aquesta mort que a tothom li arriba i per tant tots estem sotmesos sinó que té una visió apocalíptica de l'home i per aquesta raó l'home pot viure molts anys ja que només està amenaçat per ell mateix.
L'any 1930 entrà a l'Universitat i destaca d'entre els seus companys per haver llegit més que els altres.Sis anys després es llicencia en Dret i Història. Amb quinze anys Espriu escrigué la seva primera novel.la, Israel. La guerra accentuà en Espriu el canvi permanent.
Com ja he esmentat anteriorment, Arenys de Mar era el lloc a on Salvador Espriu hi estava més lligat. Sinera ( el nom prové d'Arenys escrit al contrari )era la pàtria ideal. Cal destacar-hi el “Jardí dels cinc arbres”, espai en què els personatges d'Espriu poden parlar en tota llibertat.
L'any 1940 morí en pare d'en Salvador Espriu, fóu un fet que li canvià la vida.
Salvador Espriu era un home molt ben parlat i molt precís, sempre ha afirmat que escriure no li ha donat mai cap plaer i ha patit molt per aquest fet.
Durant els anys 40 i 50 Espriu deix d'escriure en prosa i passa a escriure poesia. Salvador Espriuesmenta que li fa vergonya que li diguin “poeta”, prefereix “escriptor” ja que és un ofici com qualsevol altre.
Un dels poemes preferits d'Espriu és Paraules que segons ell diu que el poema fa que un home sigui home.
Tornant a parlar de la manera se ser d'en Salvador Espriu, cal dir que era un home minuciós i perfeccionista, tot ho feia amb un determinat ordre, es descrivia com un home sense viure, aborrit i ensupit i li apassinaven les coses de l'intel.ligència.
Una de les seves obres més importants és Pell de brau. Gràcies a aquesta obra els problemes que en aquell temps Catalunya patia, es van conèixer arreu del país també gràcies amb les versions cantades de Raimon.
Espriu significà un símbol de la llengua i la cultura catalana considerat com a Poeta Nacional de Catalunya.